dilluns, 16 de març de 2015

Edicions lliures

Arran de la celebració d’una “Setmana de l’edició independent” organitzada per una llibreria de Barcelona, vam publicar un escrit en aquest bloc on explicàvem la nostra posició al respecte; podeu llegir-lo clicant aquí. Aquell escrit venia motivat no per queixar-nos per no haver-hi estat convidats, sinó pel fet que havíem tingut una vinculació recent amb la llibreria que ho organitzava, cosa que ens va obligar a posicionar-nos davant del nostre públic per justificar la nostra absència. A nosaltres no ens va sorprendre en absolut que no hi fóssim convidats, ja que, per posar només un exemple, des del moment que vam deixar la relació amb la llibreria i vam recuperar el tracte amb el nostre distribuïdor, ells van deixar de tenir els llibres d’emboscall. La raó no sabem quina deu ser, tot i que sospitem que és perquè no volen treballar amb distribuïdors quan es tracta d’editorials petites; volen fer-ho directament amb l’editor per tal d’imposar les condicions que més els convenen i, si pot ser, aconseguir la pràctica exclusivitat del producte.
Per altra part, en aquell escrit vam posar en relleu l’absurditat de l’etiqueta “editor independent” associada als segells que sí que hi van ser convidats. La selecció era tan diversa que, a manca de cap explicació per part dels organitzadors, resultava contradictòria. El que s’hi manifestava, però, era el valor negociable i la presentació “vendible” de l’enfocament de les editorials convidades. Vist així, no ser-hi present no era pas cap mal, ans al contrari. Però com dèiem més amunt, ens cal pensar, més enllà de nosaltres mateixos, en el nostre públic, d’aquí que ens pronunciéssim. Però no ho devíem fer prou bé, ja que algunes coses essencials sembla que no les vam explicar com cal (com ho demostra el fet que el nostre escrit ha estat esgrimit com a “manifest d’un editor independent”). Ara reprenem el discurs per tal d’intentar d’aclarir aspectes crucials de com entenem la nostra tasca.
El primer que cal és precisar el significat d’“editorial Independent”; aquest concepte és una adaptació de l’anglès independent press, que als Estats Units és sinònim de small press, és a dir, “petit editor”. En el context d’aquell enorme país i del seu enfocament capitalista, això es mesura en termes de negoci, i significa que es tracta d’una editorial que no sobrepassa els 50 milions de dòlars nets en vendes anuals. Encara que adaptéssim aquesta quantitat a l’economia del nostre país, emboscall no podria, pel seu volum de negoci, ni somiar ser considerada “editorial independent”, etiqueta que aquí potser escauria a editorials que rondessin el milió d’euros de facturació anual.
Deslligat del seu context original, el concepte “editorial independent” es fa servir aquí en alguns sentits que allí es cuiden prou de distingir, i convindria que nosaltres també ens apliquéssim a fer-ho per tal d’evitar malentesos. Així, doncs, “editorial independent” no vol dir: 1) “plataforma d’autoedició”, en la qual els mateixos autors sufraguen el cost de l’edició i de vegades distribució del seu propi llibre; 2) “impressor”, el qual es limita a la producció del llibre, però no intervé en la selecció, preparació, promoció i distribució de l’obra; i 3) “autor-editor”, que és aquell autor que gestiona directament i exclusivament l’edició, impressió, promoció i distribució de la seva pròpia obra. Hem esmentat tres formes de publicació que es donen actualment amb força freqüència, diferenciables clarament del que caldria entendre estrictament per “editorial independent”, però probablement encara n’hi hauria d’altres (com ara les editorials que elaboren productes per encàrrec d’altres editorials); de tota manera, la finalitat d’aquest escrit no és ser exhaustiu en la descripció del que pugui ser o no ser una “editorial independent”, sinó el de precisar que aquesta és una etiqueta que a emboscall no li escau.
Al llarg dels anys, des de la seva aparició el 1998, a emboscall hem procurat d’analitzar el sentit de la nostra pràctica, i n’hem exposat les conclusions en diversos escrits públics. Quan vam començar, a finals del segle XX, a produir llibres, el fet de poder-ho fer amb una infraestructura tan minsa que era a l’abast de pràcticament qualsevol persona, ja vam comprendre que es tractava d’un fet revolucionari, les conseqüències del qual s’havien de traduir en una radical reconversió del sector. No pas per la nostra acció directa, esclar, sinó pel que comportava la possibilitat d’aquesta nova pràctica, que poc a poc s’anava estenent. Malgrat tot, el canvi es va produir molt lentament (lentitud que probablement s’explica per les injeccions de capital per part de les institucions públiques, que no els interessava el canvi que es veia a venir), fins l’ensulsiada final, que s’esdevingué solapada amb la crisi econòmica general a finals de la primera dècada del XXI.
A mesura que, ja des de pocs anys després d’encetar el nou mil·lenni, la crisi i conseqüent renovació del sector editorial s’anava produint, se'ns feia palès que la nostra tasca anava perdent sentit. Perquè havíem nascut com a resposta a un sistema exclusivista, que imposava criteris arbitraris per preservar, fet i fet, els privilegis d’unes classes, la dissolució del sistema ens va deixar sense nord. No vam saber trobar la forma d’encaixar, ni ideològicament ni pràcticament, en el nou paradigma. A causa principalment de la desmotivació vam cessar l’activitat durant un temps. Però el nou context, del qual ha desaparegut la nostra justificació inicial, ofereix molts altres reptes, i també exigeix d’altres actituds, o posicionaments. I vam decidir reprendre l’activitat editorial, tal i com ho vam expressar en una entrada d’aquest mateix bloc que podeu llegir clicant aquí.
La represa, però, no es va poder fer efectiva fins a mitjans de 2014, gràcies al suport de la Cooperativa Integral Catalana. Ho vam explicar en la presentació de la nova etapa, el text de la qual podeu llegir íntegrament clicant aquí. D’aquell text, però, en volem recuperar un fragment que defineix quina és la nostra actitud:
"Perquè emboscall és, ara com abans, una plataforma editorial que s’ofereix a tothom que produeixi textos amb voluntat comunicativa (artística, divulgativa, memorialística...) per tal de difondre’ls en les formes adequades a cada cas particular. Es tracta, doncs, d’una vocació de servei públic, sense finalitat lucrativa; però tenim molt clar que la supervivència del nostre projecte passa per la nostra capacitat per autofinançar-nos, cosa que implica la conversió dels textos en productes comerciables, i la seva difusió pels canals ja establerts o d’altres de nous que s’estan consolidant. Sabem que tots aquests processos, en el context capitalista, tendeixen a l’alienació (del productor respecte d’allò produït, en cadenes de muntatge/difusió/distribució on ningú de la base productiva no té un coneixement pràctic del conjunt), a l’explotació (de l’home per l’home dins d’organitzacions jeràrquiques) i al consumisme (provocat sovint per mitjà de publicitat enganyosa, exagerada o falsa)... La nostra voluntat és de poder ser productius i autofinançar-nos amb fórmules que ens respectin a nosaltres mateixos, als altres –és a dir, a vosaltres els autors, i a ells, els lectors– i al medi.”
En definitiva, emboscall es presenta com un servei a l’autor, d’una banda, i al públic, de l’altra, en el marc de la societat, evitant d’integrar-se en el que és sistema. No és, doncs, una editorial independent, però sí que és, en essència, lliure. És lliure perquè no depèn d’institucions ni de capitals, i tria lliurement allò que publica: amb criteris d’interès i de qualitat, tenint present els estàndards actuals com a punt de referència però no com a dogma infranquejable. Sense tancar-se a oferir servei d’autoedició, i sense rebutjar (però mai exigint) la col·laboració d’altres en el finançament de les publicacions.
Jesús Aumatell, 16/03/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada