dijous, 12 de març de 2015

emboscall: edicions feréstegues


 
La celebració d’un seguit d’activitats aquesta setmana (del 9 al 13 de març de 2015) a la Llibreria Calders sota el lema “Setmana de l’edició independent”, en cap de les quals no s’hi ha convidat  emboscall a participar-hi, ens obliga a manifestar-nos públicament al respecte, tenint en compte la passada relació nostra amb aquesta llibreria, ja que durant uns mesos hi vam ser a dins, instal·lats allí per fer la nostra producció artesanal de llibres, de manera que, poc o molt, la nostra “marca” hi va quedar associada i ara ni el nostre públic ni nosaltres mateixos no acabem d’entendre el menysteniment envers la tasca d'emboscall implícit en aquest “oblit”.

Si bé en principi respectem la tria, per molt que ens deixi fora, en veure el plantejament de l’activitat, tothom s'adona que la nostra absència no es pot justificar des del punt de vista dels criteris i objectius aparents. Està clar, doncs, que n’hi ha d’altres de subjacents, fàcilment identificables: s’aposta per “gent maca”, de renom, o cosmopolita. Per allò que se’n diria “de qualitat”: vendible. Poc importa que en la realitat alguns dels seleccionats operin dins de Planeta. I com a cirereta del pastís, “la trajectòria d’Anagrama”. Déu n’hi do.

Tot plegat pot ser molt “modern”, però està lluny del que el títol de l’activitat proposa. I potser, el que realment passa, és que el terme “independent”, aplicat a literatura i concretament a edició, s’ha fet servir per a tantes coses contradictòries que ara mateix ja no significa res.

En aquest sentit, ¿és emboscall una editorial “independent? Si s’entén per això que no està vinculada ni a institucions polítiques ni a empreses privades de dimensions gegantines i de gestió anònima, doncs, sí, és independent. Però emboscall depèn de moltes coses: està lligada a la literatura real, perquè depèn dels autors que la produeixen. Existeix en primer terme per ells i per a ells, i tot seguit per als lectors, el públic, per petit que sigui. El sentit d’emboscall és servir, en completa dependència d’ells, aquests dos termes.

El problema, però, és que la literatura real (de veritat independent) no és comercial, i no oblidem que el primer objectiu d’una llibreria (ben legítim, és clar) és vendre, i el disseny d’aquesta “Setmana de l’edició independent” obeeix a aquesta fi.

Emboscall, feréstega, no encaixa en aquest esquema. Sobrevivim al marge del sistema, i oposant-nos-hi en allò que té d’injust, d’abusiu, d’arbitràriament discriminatori. No ens preocupen les aparences, no sabem guardar les formes. Ens movem per franges estretes i fosques per evitar de ser destruïts o absorbits, al capdavall la mateixa cosa. Ens allunyem del que és sistema però som absolutament solidaris amb el que és societat: en som part i volem contribuir-hi de la manera que podem, que és donant sortida, per petita que sigui, a moltes obres literàries sorgides espontàniament del si més autèntic d’ella mateixa. Aquesta producció constitueix l’autèntica literatura actual: feréstega, indòmita, no homologada ni falsificada o tergiversada amb operacions de màrketing.

Jesús Aumatell, 12/03/2015

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada