dijous, 17 de setembre del 2015

La gestió de la poesia des de les administracions: de les “indústries culturals” al “top manta”

Ahir vaig rebre un correu electrònic sorprenent. La primera cosa singular era que provenia d’una institució cultural de Barcelona, concretament de la Direcció de Cultura de Proximitat - Institut de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat. Val a dir que es tracta d’un mail enviat simultàniament a cinquanta-vuit adreces electròniques (visibles en el mateix missatge) d’editorials.


Mai no rebo cap comunicació de part de les institucions culturals, d’aquí la meva sorpresa. Evidentment, en tant que novetat, això em predisposava a favor del que fos que se’m vingués a comunicar, però el contingut del missatge em va deixar estupefacte. És prou breu com per copiar-lo sencer:

Benvolguts editors,
Com a comissaris de la propera edició de Barcelona Poesia que tindrà lloc del 4 al 10 de maig de 2016, ens ha semblat oportú organitzar un cicle de recitacions poètiques al Verger del Museu Marès de Barcelona els dies 5, 6, 7, 8 i 9 de maig. Durant aquests dies ens agradaria convertir el Verger del Museu Frederic Marès en un espai de trobada de poetes i de públic de poesia. És voluntat nostra, però, recollir algunes veus que demanaven que hi hagués llibres de poesia a la venda en aquests actes perquè el públic tingués accés a les obres dels poetes que reciten o bé a la d'altres. Ens plau convidar-vos a una reunió on tots plegats puguem veure de quina manera podem fer que els vostres llibres de poesia siguin presents en aquest espai a fi que el públic pugui adquirir-ne si li plau. 
Ens agradaria presentar-vos la idea i mirar entre tots la manera de fer avinent aquest desig expressat per alguns de vosaltres. Per això us convoquem el dimarts 27 d'octubre a les 12h a l´espai 4 del  Palau de la Virreina, la Rambla 99.A l'espera de trobar-vos-hi, se us acomiaden ben amicalment 
Teresa Colom & Manuel ForcanoDirectors de Barcelona Poesia

La meva resposta va ser la següent:
Hola (des d’emboscall)

moltes gràcies per convidar-nos a la reunió.

De tota manera, en relació amb la vostra comunicació, no queda clar si ja teniu o no feta la llista de poetes que intervindran en aquest esdeveniment. Si la teniu feta, seria bo saber quins són els que hi han estat convidats. Pel que fa a la resta, només puc dir que els llibres de poesia d’emboscall (tot el catàleg, de fet), els distribueix Nordest. En principi, a qualsevol llibreria de Catalunya s’haurien de poder trobar (si no ho tenen físicament, sabran on buscar-ho). 

Em sembla que la venda dels llibres s’hauria de canalitzar a través de les llibreries, i és amb elles que caldria trobar la forma que hi tingués presència l’obra publicada en format imprès. En relació amb això, sincerament, no veig que emboscall tingui res a dir-hi. 

Una altra cosa és parlar de la presència d’autors, de com es seleccionen, de veure cadascú què li sembla que pot aportar. D’això sí, que en voldria parlar, sens dubte. 

Per tant, sisplau, aclariu-me si del que es parlarà  és de vendre llibres (com deia, això ho canalitzem via distribuïdor-llibreter, i és per aquí que els llibres d’emboscall us seran accessibles, si de veritat us interessen) o de la presència dels autors (i en aquest cas ja m’hi podeu comptar).

Sincerament: Jesús Aumatell (qui signa aquest missatge i responsable d’emboscall).

Imatge procedent del lloc Gea Photowords
Està clar que no espero resposta: la tria dels autors, si no està feta, ja s’ha decidit qui l’ha de fer, que cal suposar que són els que signen el document adjunt, i que als editors no ens necessiten pas, o no ens hi volen, per això. Però que des d’una administració pública s’hagin dignat a fer el pas d’adreçar-se als editors en conjunt i de forma, cal dir-ho, si no exhaustiva sí molt inclusiva, és, com deia al principi, tan nou i sorprenent que sens dubte és simptomàtic que la necessitat del canvi, pel que fa a la gestió cultural, es palesa des del poder. Sembla que es vulgui superar l’etapa de centrar (i limitar, en la mesura que la despesa en cultura s’ha vist radicalment minvada els darrers anys) l’acció cultural de les administracions a allò que en diuen “indústries culturals”, i que pel que fa a la poesia es tracta de mantenir un seguit de publicacions, gestionades per persones afins al règim de torn o enquistades en el sistema, els quals es limiten a promocionar els seus amiguets, els de la seva corda o aquells que els fan el joc (em refereixo a suplements de diaris (com el “Cultura”, de l’Avui) o “digitals culturals” (com “Núvol”)), amén de les patums consagrades (no cal dir noms). 

Però els que volen aquest canvi no saben com posar-s’hi, com ho demostra el fet que convidin els editors a fer la feina de vendre al detall. Els editors, a més d’oferir un producte editorial digne, hem de vetllar perquè s’estableixin ponts eficients entre l’autor i el públic, però la feina de vendre al detall és dels llibreters: no podem saltar-nos-els perquè la crisi de les llibreries és probablement el problema més greu dels que afronta el sector editorial ara mateix.

Convidar-nos a organitzar, i executar, una espècie de top manta de la poesia, on cadascú exposi i vengui els llibres que edita, és forassenyat. Sí, segurament algú hi vendrà (els afortunats que tinguin autors entre els convidats a protagonitzar l’acte, perquè aquests autors hauran estat promocionats en aquell context, i seran els que el públic veurà i sentirà), però aquest tipus de venda no fomenta la presència del llibre en el seu format físic més enllà de l’esdeveniment concret (cosa que sí es contribuiria a aconseguir si qui se’n cuidés fossin els llibreters). I, el que és més greu, degrada la consideració social del llibre, en tant que el seu valor es supedita (i limita) al de l’actuació i la presència de l’autor, de la qual passa a ser-ne una espècie de “merchandising”: objecte de consum (rebutjable), quan és vehicle de coneixement, de cultura i de gaudi estètic (tresorable).

No és pas reformulant les funcions ja establertes que es pot afavorir la poesia en relació a la seva difusió editorial. Ni tampoc posant pedaços a situacions puntuals. Cal una feina més profunda, que comença per saber qui som i què volem: pensar holísticament (per dir-ho amb un terme de moda, que segurament comprendran aquests a qui sembla que mou un cert esperit de canvi). Si em necessiten per això, m’hi poden comptar. Però si es tracta de posar pedaços, no gràcies: ja ho faig prou cada dia pel meu compte.

Signat:
Jesús Aumatell (editor d’emboscall)