Es va pronunciar el 19 de juny de 2018 a les 7,15 del matí,
alhora que es transmetia en format vídeo en directe a través de Facebook.
Transcripció del comentari:
“Fat City” és el primer poema de Les torres del silenci i també de Voltor, cosa que indica que l’autor li atribueix un sentit clarament
proemial; és un poema introductori que, d’alguna manera, crea un marc general
per al llibre. El títol del poema remet a una pel·lícula de John Huston de 1972
que gira al voltant d’una sèrie de personatges fracassats, el més rellevant
dels quals és un antic boxador que, ja més madur del que caldria, intenta
reprendre la seva carrera pugilística, cosa que acabarà en un nou fracàs. Entre
els boxadors, l’expressió “Fat City” significa “Ciutat Promesa”, és a dir, una
espècie d’edèn, el lloc mític al qual s’aspiraria com a meta vital, la terra
promesa.
Aquest poema, posat com a pròleg d’un llibre que tracta el
tema del viatge [si més no inicialment, això s’anirà matisant a mesura que
avançarem en la lectura del llibre], d’un viatge a l’Índia, hem d’entendre que
constitueix el marc des del qual es planeja aquest viatge. Així, doncs, el
viatge es planeja des d’un sentiment de final de cicle, de derrota, de pèrdua,
de desencís. El poema ens situa en aquest marc però al mateix temps ens avisa
que ens trobem en el camp de la literatura, de l’art, de l’elaboració artística
de l’experiència; ens diu que, això [tot el que conté el llibre] no pretén ser
res més que literatura. El poeta posa el marc referencial de l’art recorrent a la
pel·lícula de Huston per portar el que, potser, es basa en una experiència
personal, per portar-ho, dic, d’una manera clara i diàfana, sense ambigüitats,
al terreny de la literatura. En avisa que això no és un llibre de viatges, sinó
que vol ser literatura, vol ser poesia, i aquest seria el sentit principal del
poema, el qual, per altra part, introdueix elements que després trobarem
tractats més profundament a l’obra, coma ara “enfilar-se en un tamboret i volar,
ser solament cendra”, que remeten a la imatge del voltor i al residu de la mort,
després de la consumpció. Però aquests són elements que en tot cas es van
descobrint en els textos a mesura que avancem en la lectura de l’obra.
L’estratègia de posar un text inicial d’aquesta mena per
encapçalar una obra el trobem en d’altres llibres de Pep Rosanes-Creus, caldria
veure fins a quin punt ho fa així a La
venjança de l’eunuc, no està tan clar com en obres posteriors (alguna de
les quals inèdita).
[A partir del minut 9:42 es fa una reflexió sobre el sentit de
l’activitat que es du a terme; ja no es parla de l’obra, sinó del procediment
que se segueix per treballar-hi. Aquesta qüestió queda fora, doncs, del tema
que aquí es tracta (el comentari dels poemes), i reclama un exposició separada,
que és la meva intenció dur a terme i presentar al públic a través d’una
entrada de bloc. No puc avançar quan ho faré perquè encara he d’acabar de
documentar-me sobre alguns aspectes teòrics.]
Per adquirir Les torres del silenci (només en format digital):
© Jesús Aumatell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada