divendres, 13 de juliol de 2018

lAcció PoèticA: “Fat City”, poema 1 de Les torres del silenci, de Pep Rosanes-Creus


Es va pronunciar el 19 de juny de 2018 a les 7,15 del matí, alhora que es transmetia en format vídeo en directe a través de Facebook.




Transcripció del comentari:


“Fat City” és el primer poema de Les torres del silenci i també de Voltor, cosa que indica que l’autor li atribueix un sentit clarament proemial; és un poema introductori que, d’alguna manera, crea un marc general per al llibre. El títol del poema remet a una pel·lícula de John Huston de 1972 que gira al voltant d’una sèrie de personatges fracassats, el més rellevant dels quals és un antic boxador que, ja més madur del que caldria, intenta reprendre la seva carrera pugilística, cosa que acabarà en un nou fracàs. Entre els boxadors, l’expressió “Fat City” significa “Ciutat Promesa”, és a dir, una espècie d’edèn, el lloc mític al qual s’aspiraria com a meta vital, la terra promesa. 


Aquest poema, posat com a pròleg d’un llibre que tracta el tema del viatge [si més no inicialment, això s’anirà matisant a mesura que avançarem en la lectura del llibre], d’un viatge a l’Índia, hem d’entendre que constitueix el marc des del qual es planeja aquest viatge. Així, doncs, el viatge es planeja des d’un sentiment de final de cicle, de derrota, de pèrdua, de desencís. El poema ens situa en aquest marc però al mateix temps ens avisa que ens trobem en el camp de la literatura, de l’art, de l’elaboració artística de l’experiència; ens diu que, això [tot el que conté el llibre] no pretén ser res més que literatura. El poeta posa el marc referencial de l’art recorrent a la pel·lícula de Huston per portar el que, potser, es basa en una experiència personal, per portar-ho, dic, d’una manera clara i diàfana, sense ambigüitats, al terreny de la literatura. En avisa que això no és un llibre de viatges, sinó que vol ser literatura, vol ser poesia, i aquest seria el sentit principal del poema, el qual, per altra part, introdueix elements que després trobarem tractats més profundament a l’obra, coma ara “enfilar-se en un tamboret i volar, ser solament cendra”, que remeten a la imatge del voltor i al residu de la mort, després de la consumpció. Però aquests són elements que en tot cas es van descobrint en els textos a mesura que avancem en la lectura de l’obra.


L’estratègia de posar un text inicial d’aquesta mena per encapçalar una obra el trobem en d’altres llibres de Pep Rosanes-Creus, caldria veure fins a quin punt ho fa així a La venjança de l’eunuc, no està tan clar com en obres posteriors (alguna de les quals inèdita).


[A partir del minut 9:42 es fa una reflexió sobre el sentit de l’activitat que es du a terme; ja no es parla de l’obra, sinó del procediment que se segueix per treballar-hi. Aquesta qüestió queda fora, doncs, del tema que aquí es tracta (el comentari dels poemes), i reclama un exposició separada, que és la meva intenció dur a terme i presentar al públic a través d’una entrada de bloc. No puc avançar quan ho faré perquè encara he d’acabar de documentar-me sobre alguns aspectes teòrics.]

Per adquirir Les torres del silenci (només en format digital): 



© Jesús Aumatell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada