divendres, 13 de juliol de 2018

lAcció PoèticA: Pre-presentació de "Les torres del silenci", de llibre de poemes de Pep Rosanes-Creus


Es va pronunciar el 19 de juny de 2018 a [partir de] les 9,34 del matí, alhora que es transmetia en format vídeo en directe a través de Facebook.



Preparació d’una presentació de Les torres del silenci, que és el llibre guanyador del premi Carles Riba de 1999, tal i com l’autor el va presentar en aquell concurs, i que l’any següent, el 2000, Proa el va publicar amb el títol Voltor. En el llibre publicat hi faltaven 21 poemes de l’original presentat per Pep Rosanes-Creus al concurs. L’autor va seguir els consells de dos dels tres jurats [eren cinc en total] que havien votat a favor de la seva obra, els quals consideraven que era un llibre massa extens, més del que convenia a un llibre habitual de poesia. Estava compost per 63 poemes, de mida mitjana-llarga, cosa que certament converteix el llibre en excepcionalment llarg, cosa que motivà els comentaris dels jurats, els quals Rosanes-Creus va tenir en compte i va suprimir 21 dels poemes de l’original. Aquesta supressió va afectar especialment les dues primeres parts de les tres en què es dividia el llibre original, cosa que comportà en la desintegració de l’arquitectura tripartida: el llibre publicat, Voltor, corresponia, a la pràctica, a una de les tres parts del llibre. Un llibre que tenia un sentit global, unitari, tal com estava plantejat originalment, i que després, tal com es publicà, en prenia un altre, el qual no contradeia tampoc res del llibre original, però tanmateix reduïa a una part una proposta més complexa.


Pep Rosanes-Creus m’havia comentat alguna vegada que s’havien esporgat poemes del volum original a l’hora de fer-ne la publicació. I, de fet, quan vam publicar Cants inespirituals, que és un recull d’obra publicada de Pep Rosanes-Creus fins a la data d’aparició del volum [agost de 2014], jo li podia haver proposat d’incorporar-hi aquests poemes, però ja hi havia molta tasca a fer. A més, jo tenia coneixement que hi havia encara obra inèdita; tot plegat [publicar l’obra inèdita] suposa una tasca molt gran [i, això no ho dic al vídeo, requeria molt temps, a part que cal tenir en compte que, en tant que editor, no tenia –ni tinc ara– un coneixement exacte de l’obra encara inèdita de Rosanes-Creus; i no el tinc perquè no necessito tenir-lo, ja que considero que és el poeta qui ha de decidir mostrar la seva obra, amb tota llibertat i sense cap mena de pressió], i en aquell moment considerava prioritari difondre la poesia del Pep Rosanes-Creus tant com fos possible. Es pot dir, doncs, que Cants inespirituals té, com a llibre d’obra completa, unes llacunes molt importants. De fet, l’obra de Rosanes-Creus encara necessita molta tasca d’edició. És per això que, fa un temps, després d’haver publicat el volum suara esmentat d’obra publicada, vaig demanar al poeta que em mostrés Les torres del silenci, el llibre que ell havia presentat al premi Carles Riba. Així és com em va deixar llegir el llibre i em donà permís per publicar-lo, cosa que he decidit fer en format digital, atès que ara mateix l’edició impresa és molt complicada, no he trobat ningú interessat en publicar el llibre en aquest format, i ja no puc fer-ho jo mateix. 

Per això el llibre ha aparegut només en format digital, i es pot adquirir en aquesta adreça:



Les torres del silenci és un llibre que se’ns presenta en tres parts, cadascuna de les
Modes de relació de les tres parts del llibre entre si.

quals té un sentit diferenciat, que constitueixen una reflexió sobre la temporalitat, de la història: la de la humanitat, la de la persona en el seu trajecte vital i la de l’individu en el context de la quotidianitat. Aquesta tercera part, que és la més extensa del llibre, correspon al llibre que es va publicar, Voltor [avanço que aquest no és el seu títol dins Les torres del silenci, ja tractarem aquesta qüestió en el comentari als poemes]. El fet que el llibre publicat se centrés sobre aquest aspecte, el de la quotidianitat, va contribuir a reforçar la imatge del Pep Rosanes-Creus com a poeta de l’experiència, quan de fet, si llegim Les torres del silenci, ens trobem un poeta d’inspiració netament simbolista o postsimbolista: es construeix el llibre a través del símbol i entenent l’activitat de l’escriptura com una forma de coneixement, d’interpretació i reinterpretació de la realitat, de la història pròpia, de la història de la humanitat.  


© Jesús Aumatell 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada