lAcció dominical experimental explicativa del programa d'anàlisi de Les torres del silenci

L’escriptura que té com a objecte l’anàlisi d’un text literari donat, públic –com ara Les torres del silenci, de Pep Rosanes-Creus–, que no és creativa en sentit estricte, sinó text que creix al voltant d’un text precedent, requereix un aparat teòric com a marc referencial per a la seva estratègia d’anàlisi. En l’absència –si més no parcial– d’aquest aparat recorro a les tecnologies, que em permeten realitzar l’escriptura en el moment, com a assaig o provatura, davant d’un públic –real/actual o virtual/potencial, no importa–. Això dona lloc a un primer text improvisat, oral, que, en ser transcrit, revela les seves mancances en els termes concrets però proporciona una base estructural sobre la qual es pot, efectivament, desenvolupar un nou text, més afinat en la mesura que rectifica els errors del primer. Aquest segon text, quan se’n completin totes les parts, serà la base per a un altre text , ja definitiu, sobre l’obra que és objecte d’estudi. Per altra part, l’aparat teòric referencial es construeix, com el text mateix, en aquest procés: no és un seguit de normes donades prèviament sinó definit –explícitament o implícita– en la pràctica.

Descripció d'un programa de tres parts:
1) lAcció Poètica: lectura i comentari d'un poema del llibre
2) transcripció corregida de la lAcció
3) síntesi de les transcripcions en un text final 
 

©Jesús Aumatell