A diferència dels productes
dissenyats i realitzats dins l’òrbita i sota els paràmetres de les empreses dedicades
amb esperit comercial a la indústria editorial, allò que produeixen els autors
pel seu compte i per iniciativa pròpia té un cost zero. En atenció
a aquest cost inicial nul, el material produït adquireix un valor virtualment positiu:
roman essencialment inalterable i és indefinidament durador, característiques
que, sumades al factor temps, el converteixen en un potencial generador net de
moviment econòmic, és a dir, de benefici.
Aquesta característica dels
textos literaris, que comparteixen amb tota producció humana no prèviament
condicionada d’objectes artístics (i amb aquest mot aquí es designa tot allò
creat amb intencionalitat estètica, més enllà de quin sigui el resultat),
sumada, primer, a l’evolució social que a partir de la revolució industrial ha
permès una progressiva alfabetització de la societat, donant lloc a la
universalització de l’accés a la cultura i, amb això, a l’aspiració cada vegada
més comuna entre les persones d’esdevenir “autor”; i sumada, després, ja a
finals del segle XX, a la popularització de la informàtica, la qual ha permès
de fixar en diverses formes i difondre a través de nous espais, els textos
produïts, ha derivat avui en una eclosió –que té precedents en el
tombant del segle XIX-XX– de la literatura autònoma/popular en l’espai públic.
La particular situació política
de Catalunya, amb una cultura pròpia que sobreviu històricament subjugada sota
els interessos d’un Estat que no la té ni la vol per pròpia, ha afavorit
especialment la creació d’iniciatives editorials al servei de la literatura desvinculades
dels estaments governants, que tenen el seu origen en individus que poden actuar
sols, tot i que a la llarga tendeixen a organitzar-se. Això s’esdevingué per
primera vegada el darrer quart del segle XIX, quan coincidí un moviment de
recuperació nacional amb un procés de modernització industrial que incloïa l’expansió
de les arts gràfiques, lligades al nou impuls que rebria la impremta com a
conseqüència de l’aparició i popularització de la fotografia. Però tot el
moviment autònom de base popular que de forma espontània i natural començà a
explotar, al servei de l’art en general i de la literatura en particular,
aquests nous recursos, va ser menystingut i bandejat –o absorbit– quan, anys a venir, sobre
la base del que havien propiciat, és a dir, un públic interessat en productes
culturals autòctons, que s’apropiaren en virtut d’una prestesa legitimitat classista,
es va poder posar en pràctica un “projecte de país” dissenyat a conveniència de
l’oligarquia local.
Quaranta anys després, sobrevivint a dures
penes sota la bota del franquisme, la literatura catalana tindria en
plataformes sostingudes pel voluntarisme particular algunes de les vies més
sòlides i significatives de difusió, consolidant així una tendència que ja seria
tradició en enllaçar les fórmules del passat amb les que es practicarien més endavant, quan en el moment de l’anomenada “transició democràtica” es produí el
fenomen del que es coneix coma a “literatures submergides” (possibilitades en gran mesura per innovacions tecnològiques: el ciclostil i la fotocòpia), novament esbandides pel ressuscitat
“projecte de país”, que ràpidament imposaria concepcions industrials
capitalistes sobredimensionades i irrealistes que, a mitjans de l’última dècada
del segle XX havien tornat a relegar la literatura real (popular, autònoma) a
les catacumbes. Aleshores, a les comptades iniciatives que sobrevivien
arrelades en l’època de les “literatures submergides” se’ls n’afegiren de
noves, propiciades pels innovadors recursos que els posava a l’abast la
popularització de les tecnologies informàtiques (PC, impressora, Internet...). Aquest moviment, que es
mantindria en un nivell pràcticament testimonial fins que, el moment àlgid de
la recessió econòmica (cap a finals de la primera dècada del nou mil·lenni), l’ensulsiada
del sistema propicià la retirada intervencionista del suport a la cultura, a la
literatura, la qual s’expandí, però, amb el creixement propiciat per la
tecnologia, en un procés que de mútua alimentació.
I és aquí on ens trobem, amb un
fort moviment cultural, especialment en el vessant literari, capaç de generar
pels seus propis mitjans el recursos necessaris per la seva continuïtat. Davant
de la constatació de la cíclica repetició de la història, els que hi estem
implicats hem de prendre consciència que hi haurà un moviment contrari, destinat a absorbir-nos o/i esborrar-nos. I sobre això, decidir si volem treballar per
canviar definitivament les coses, o cedir davant les múltiples formes de subjugació
del sistema. Hem constatat, però, l’intrínsec valor material de la literatura –de
l’art–, base ferma per a continuar la revolució silenciosa i incruenta.
Jesús Aumatell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada