Es va pronunciar el 19 de juny de 2018 a [partir de] les
9,34 del matí, alhora que es transmetia en format vídeo en directe a través de
Facebook.
Preparació d’una presentació de Les torres del silenci, que és el llibre guanyador del premi Carles
Riba de 1999, tal i com l’autor el va presentar en aquell concurs, i que l’any
següent, el 2000, Proa el va publicar amb el títol Voltor. En el llibre publicat hi faltaven 21 poemes de l’original
presentat per Pep Rosanes-Creus al concurs. L’autor va seguir els consells de
dos dels tres jurats [eren cinc en total] que havien votat a favor de la seva
obra, els quals consideraven que era un llibre massa extens, més del que
convenia a un llibre habitual de poesia. Estava compost per 63 poemes, de mida
mitjana-llarga, cosa que certament converteix el llibre en excepcionalment
llarg, cosa que motivà els comentaris dels jurats, els quals Rosanes-Creus va
tenir en compte i va suprimir 21 dels poemes de l’original. Aquesta supressió
va afectar especialment les dues primeres parts de les tres en què es dividia
el llibre original, cosa que comportà en la desintegració de l’arquitectura tripartida:
el llibre publicat, Voltor,
corresponia, a la pràctica, a una de les tres parts del llibre. Un llibre que
tenia un sentit global, unitari, tal com estava plantejat originalment, i que
després, tal com es publicà, en prenia un altre, el qual no contradeia tampoc
res del llibre original, però tanmateix reduïa a una part una proposta més
complexa.
Pep Rosanes-Creus m’havia comentat alguna vegada que s’havien
esporgat poemes del volum original a l’hora de fer-ne la publicació. I, de fet,
quan vam publicar Cants inespirituals,
que és un recull d’obra publicada de Pep Rosanes-Creus fins a la data d’aparició
del volum [agost de 2014], jo li podia haver proposat d’incorporar-hi aquests
poemes, però ja hi havia molta tasca a fer. A més, jo tenia coneixement que hi
havia encara obra inèdita; tot plegat [publicar l’obra inèdita] suposa una
tasca molt gran [i, això no ho dic al vídeo, requeria molt temps, a part que
cal tenir en compte que, en tant que editor, no tenia –ni tinc ara– un coneixement
exacte de l’obra encara inèdita de Rosanes-Creus; i no el tinc perquè no
necessito tenir-lo, ja que considero que és el poeta qui ha de decidir mostrar
la seva obra, amb tota llibertat i sense cap mena de pressió], i en aquell
moment considerava prioritari difondre la poesia del Pep Rosanes-Creus tant com
fos possible. Es pot dir, doncs, que Cants
inespirituals té, com a llibre d’obra completa, unes llacunes molt
importants. De fet, l’obra de Rosanes-Creus encara necessita molta tasca d’edició.
És per això que, fa un temps, després d’haver publicat el volum suara esmentat
d’obra publicada, vaig demanar al poeta que em mostrés Les torres del silenci, el llibre que ell havia presentat al premi
Carles Riba. Així és com em va deixar llegir el llibre i em donà permís per
publicar-lo, cosa que he decidit fer en format digital, atès que ara mateix l’edició
impresa és molt complicada, no he trobat ningú interessat en publicar el llibre
en aquest format, i ja no puc fer-ho jo mateix.
Per això el llibre ha aparegut
només en format digital, i es pot adquirir en aquesta adreça:
Les torres del silenci és un llibre que se’ns presenta en
tres parts, cadascuna de les
quals té un sentit diferenciat, que constitueixen
una reflexió sobre la temporalitat, de la història: la de la humanitat, la de
la persona en el seu trajecte vital i la de l’individu en el context de la
quotidianitat. Aquesta tercera part, que és la més extensa del llibre, correspon
al llibre que es va publicar, Voltor [avanço
que aquest no és el seu títol dins Les
torres del silenci, ja tractarem aquesta qüestió en el comentari als poemes].
El fet que el llibre publicat se centrés sobre aquest aspecte, el de la
quotidianitat, va contribuir a reforçar la imatge del Pep Rosanes-Creus com a
poeta de l’experiència, quan de fet, si llegim Les torres del silenci, ens
trobem un poeta d’inspiració netament simbolista o postsimbolista: es construeix
el llibre a través del símbol i entenent l’activitat de l’escriptura com una
forma de coneixement, d’interpretació i reinterpretació de la realitat, de la
història pròpia, de la història de la humanitat.
© Jesús Aumatell
Modes de relació de les tres parts del llibre entre si. |
© Jesús Aumatell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada