Lectura i comentari realitzats el 21 de juny de 2018 a les 9,45
h del matí, alhora que es transmetia en format vídeo en directe a través de
Facebook.
El motiu del poema, el seu aspecte temàtic més aparent, és
realitzar una panoràmica de la ciutat índia de Vanarasi (o Benarés). Però d’entrada
hem de destacar-ne un tret, molt freqüent en la poesia de Pep Rosanes-Creus, el
de la dislocació entre la veu narrativa –qui parla al poema– i aquell a qui
aquesta veu s’adreça –és a dir, emissor i receptor–, els quals –tots dos–
identifiquem amb la mateixa persona: el jo poètic, que se’ns presenta dividit. Es
tracta d’una estratègia distanciadora, per tal de literaturitzar el que és un
contingut afectiu, personal, per presentar-lo des d’una certa distància, perquè la
feina del poeta, com a artista, no és pas obrir-nos el seu cor, sinó construir
un artefacte que tingui categoria d’obra d’art. Aquesta estratègia, però, es
pot interpretar des de moltes altres perspectives, cosa que no tractaré en
aquest moment [he de reconèixer que no recordo a què em referia concretament
amb questes paraules; crec que el que volia dir és que el perspectivisme en la
poesia de Rosanes-Creus a més –o a part– de ser una estratègia formal –cosa que
indico en aquest comentari– reflecteix la qüestió de la fragmentació i desintegració
de la identitat, tema que caldrà tractar amb profunditat més endavant, quan
comentem poemes de la tercera part].
Abans de continuar el comentari, situem aquest text en la
perspectiva del llibre: el primer poema, “Fat City”, actuava com a frontissa,
delimitant una fractura entre l’obra anterior del poeta respecte del que ens
trobarem en els textos recollits a Les
torres del silenci; el segon poema, “L’engruna”, on el jo poètic es
desdoblava entre un ens creador –un demiürg– i un objecte insignificant del món
extern que, gràcies al poder objectivador del pensament, es feia dipositari de
la pròpia subjectivitat (el poeta hi objectivava la seva experiència per poder-la
articular, com a objecte simbòlic, en un relat, una reflexió, sobre la vida i
la mort... aquestes són qüestions, però, que s’aniran revelant en altres poemes
del llibre). Per altra part, com el poema cinquè, “Taj Majal”, en aquest poema
s’adopta el vers alexandrí, un vers declamatori, molt formal, que indica també
distanciació respecte la matèria del poema.
Benarés, com sabem, és una de les ciutats sagrades de l’hinduisme,
on el poeta situa el parlament d’un personatge [real], un californià que cada
any viatja a la ciutat índia, el qual, com el mateix poeta, encarna l’estranger
que ve des d’occident per contemplar les manifestacions d’una cultura
construïda al voltant dels cicles vitals, però sense mai implicar-s’hi del tot,
sense acabar d’entrar mai realment en el significat profund, distintiu, d’aquesta
cultura.
Les torres del silenci és un llibre complex, amb moltes
imatges i molts temes que es van reiterant al llarg de tota l’obra,
acumulant-se, de manera que el significat s’enriqueix en tant que cada
reaparició d’un tema, imatge o símbol afecta tant allò que ja hem trobat en els
poemes precedents com allò que encara puguem trobar en els posteriors.
Recordeu que podeu adquirir el llibre en format digital a la següent adreça:
©Jesús Aumatell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada