dissabte, 14 de juliol del 2018

lAcció PoèticA: “Varanasi”, poema 3 de Les torres del silenci


Lectura i comentari realitzats el 21 de juny de 2018 a les 9,45 h del matí, alhora que es transmetia en format vídeo en directe a través de Facebook. 



El motiu del poema, el seu aspecte temàtic més aparent, és realitzar una panoràmica de la ciutat índia de Vanarasi (o Benarés). Però d’entrada hem de destacar-ne un tret, molt freqüent en la poesia de Pep Rosanes-Creus, el de la dislocació entre la veu narrativa –qui parla al poema– i aquell a qui aquesta veu s’adreça –és a dir, emissor i receptor–, els quals –tots dos– identifiquem amb la mateixa persona: el jo poètic, que se’ns presenta dividit. Es tracta d’una estratègia distanciadora, per tal de literaturitzar el que és un contingut afectiu, personal, per presentar-lo des d’una certa distància, perquè la feina del poeta, com a artista, no és pas obrir-nos el seu cor, sinó construir un artefacte que tingui categoria d’obra d’art. Aquesta estratègia, però, es pot interpretar des de moltes altres perspectives, cosa que no tractaré en aquest moment [he de reconèixer que no recordo a què em referia concretament amb questes paraules; crec que el que volia dir és que el perspectivisme en la poesia de Rosanes-Creus a més –o a part– de ser una estratègia formal –cosa que indico en aquest comentari– reflecteix la qüestió de la fragmentació i desintegració de la identitat, tema que caldrà tractar amb profunditat més endavant, quan comentem poemes de la tercera part].


Abans de continuar el comentari, situem aquest text en la perspectiva del llibre: el primer poema, “Fat City”, actuava com a frontissa, delimitant una fractura entre l’obra anterior del poeta respecte del que ens trobarem en els textos recollits a Les torres del silenci; el segon poema, “L’engruna”, on el jo poètic es desdoblava entre un ens creador –un demiürg– i un objecte insignificant del món extern que, gràcies al poder objectivador del pensament, es feia dipositari de la pròpia subjectivitat (el poeta hi objectivava la seva experiència per poder-la articular, com a objecte simbòlic, en un relat, una reflexió, sobre la vida i la mort... aquestes són qüestions, però, que s’aniran revelant en altres poemes del llibre). Per altra part, com el poema cinquè, “Taj Majal”, en aquest poema s’adopta el vers alexandrí, un vers declamatori, molt formal, que indica també distanciació respecte la matèria del poema. 


Benarés, com sabem, és una de les ciutats sagrades de l’hinduisme, on el poeta situa el parlament d’un personatge [real], un californià que cada any viatja a la ciutat índia, el qual, com el mateix poeta, encarna l’estranger que ve des d’occident per contemplar les manifestacions d’una cultura construïda al voltant dels cicles vitals, però sense mai implicar-s’hi del tot, sense acabar d’entrar mai realment en el significat profund, distintiu, d’aquesta cultura. 


Les torres del silenci és un llibre complex, amb moltes imatges i molts temes que es van reiterant al llarg de tota l’obra, acumulant-se, de manera que el significat s’enriqueix en tant que cada reaparició d’un tema, imatge o símbol afecta tant allò que ja hem trobat en els poemes precedents com allò que encara puguem trobar en els posteriors.

Recordeu que podeu adquirir el llibre en format digital a la següent adreça:





©Jesús Aumatell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada