
Sembla ser que no
hi ha forma de produir materialment llibres. Per raons ecològiques no es fan llibres
(queden molts pocs arbres), i les màquines que els produeixen es connecten
directament al cervell de l’usuari. Les persones poden crear llibres, però es paga
molt poc (només alguns són capaços de crear llibres valuosos: que aportin coneixement i sentit nou).
Hi ha llibres
antics, impresos o en suports digitals, que es fan servir com a moneda.
Hi ha interfícies
que permeten connectar un cervell humà amb una màquina per tal que aquesta li
traspassi directament un llibre, el qual no és, però, adquirit literalment,
sinó absorbit conceptualment, com a forma de coneixement que s’integra en
l’estructura biològica del cervell.
En realitat els
llibres són la moneda d’aquesta societat futura perquè comporten saber, que és
el valor més cobejat. Però el cas és que no hi ha suports per a emmagatzemar
els llibres, només es pot fer al cervell de les persones a través d’uns accessoris.
Aquests
accessoris són escassos, no tothom hi té accés. Les persones fan servir els
llibres que tenen emmagatzemats com a moneda per comprar coses. Els llibres
s’incorporen i es treuen del cervell a través d’unes interfícies.
Tot s’esdevé
l’any 2084. Fa tres dècades que l’home colonitza i explota els
recursos de Mart.

Es va descobrir
que el cognit, sotmès a 450 graus Fahrenheit (77,5 graus centígrads o Celsius, curiosament
un grau per sota dels necessaris per la combustió del paper) perdia la
informació emmagatzemada alhora que canviava la seva funcionalitat; ja no era
apte per a emmagatzemar informació de forma permanent, perquè el que s’hi
emmagatzemava era immediatament reemplaçat per informació nova, però això
permetia, en canvi, funcionalitats d’aprenentatge i de creativitat addicionals
a les pròpies del cervell humà; les porcions de cognit que tenien aquestes
propietats s’anomenaren “remes” (per les sigles REMA: Reforç Extern de Matèria
Activa).
El boscall va esdevenir
moneda internacional (universal, global), i equivalia a un llibre estàndard
publicat per emboscall, prenent com a referència Inficcions, de Jesús Aumatell. Si bé Inficcions equivalia a un boscall, no tots els llibres publicats
per emboscall tenien el mateix valor, ja que n’hi havia de més cars i de més
barats. Hi havia un cànon d’obres de la literatura universal que servien com a
referència; per exemple La terra erma,
de T.S. Eliot, valia 498 boscalls (el símbol internacional del boscall era ᵦ).

Just el dia que complia cent vint-i-un anys, Jesús Aumatell, el creador del boscall, va rebre el paquet que feia mesos que esperava, el qual contenia un exemplar (probablement l’últim que se’n conservava en format imprès) d’un llibre que ell mateix havia publicat feia 64 anys: Trempar la veu, recull de la poesia juvenil de Pep Rosanes-Creus. Es va treure del cap la gorra amb els mòduls de cognit (semes i remes) i, assegut a la galeria amb vistes als conreus, va submergir-se en la lectura de l’obra, com si fos per primera vegada.
Jesús Aumatell