Fahrenheit 450 (Idees per a un relat de ciència-ficció)

Som a l’any 2084. Hi ha màquines específicament creades amb la finalitat de produir textos. Inicialment, els textos que generaven tenien més o menys valor segons la seva coherència, però aviat les màquines ja van ser capaces de crear només textos coherents, de fet han estat creades amb aquesta finalitat, perquè els textos amb sentit són la moneda en la societat del futur.

Sembla ser que no hi ha forma de produir materialment llibres. Per raons ecològiques no es fan llibres (queden molts pocs arbres), i les màquines que els produeixen es connecten directament al cervell de l’usuari. Les persones poden crear llibres, però es paga molt poc (només alguns són capaços de crear llibres valuosos: que aportin coneixement i sentit nou).

Hi ha llibres antics, impresos o en suports digitals, que es fan servir com a moneda.

Hi ha interfícies que permeten connectar un cervell humà amb una màquina per tal que aquesta li traspassi directament un llibre, el qual no és, però, adquirit literalment, sinó absorbit conceptualment, com a forma de coneixement que s’integra en l’estructura biològica del cervell.

En realitat els llibres són la moneda d’aquesta societat futura perquè comporten saber, que és el valor més cobejat. Però el cas és que no hi ha suports per a emmagatzemar els llibres, només es pot fer al cervell de les persones a través d’uns accessoris.

Aquests accessoris són escassos, no tothom hi té accés. Les persones fan servir els llibres que tenen emmagatzemats com a moneda per comprar coses. Els llibres s’incorporen i es treuen del cervell a través d’unes interfícies.

Tot s’esdevé l’any 2084. Fa tres dècades que l’home colonitza i explota els recursos de Mart.

S’hi va trobar un mineral, desconegut a la terra, molt abundant i de fàcil extracció. De seguida es va detectar que aquest mineral, en acostar-se’n una persona un fragment al cap, funcionava com una expansió de memòria per al cervell. A causa d’aquesta propietat, al nou material se’l batejà definitivament amb el nom de cognit (inicialment se li havia posat el nom provisional de MMLIV2054). Se’n feren petites porcions de mida estàndard, denominades “semes” (per les sigles SEMA: Suport Extern de Memòria Accessible), que es podien posar dins d’unes gorres específicament dissenyades, però molt senzilles i barates de fer, les quals simplement calia posar-se-les al cap perquè el sistema fos funcional. Cada sema podia contenir de l’ordre de deu mil boscalls (un boscall equival a un llibre estàndard d’emboscall).

Es va descobrir que el cognit, sotmès a 450 graus Fahrenheit (77,5 graus centígrads o Celsius, curiosament un grau per sota dels necessaris per la combustió del paper) perdia la informació emmagatzemada alhora que canviava la seva funcionalitat; ja no era apte per a emmagatzemar informació de forma permanent, perquè el que s’hi emmagatzemava era immediatament reemplaçat per informació nova, però això permetia, en canvi, funcionalitats d’aprenentatge i de creativitat addicionals a les pròpies del cervell humà; les porcions de cognit que tenien aquestes propietats s’anomenaren “remes” (per les sigles REMA: Reforç Extern de Matèria Activa). 

El boscall va esdevenir moneda internacional (universal, global), i equivalia a un llibre estàndard publicat per emboscall, prenent com a referència Inficcions, de Jesús Aumatell. Si bé Inficcions equivalia a un boscall, no tots els llibres publicats per emboscall tenien el mateix valor, ja que n’hi havia de més cars i de més barats. Hi havia un cànon d’obres de la literatura universal que servien com a referència; per exemple La terra erma, de T.S. Eliot, valia 498 boscalls (el símbol internacional del boscall era ᵦ). 

Just el dia que complia cent vint-i-un anys, Jesús Aumatell, el creador del boscall, va rebre el paquet que feia mesos que esperava, el qual contenia un exemplar (probablement l’últim que se’n conservava en format imprès) d’un llibre que ell mateix havia publicat feia 64 anys: Trempar la veu, recull de la poesia juvenil de Pep Rosanes-Creus. Es va treure del cap la gorra amb els mòduls de cognit (semes i remes) i, assegut a la galeria amb vistes als conreus, va submergir-se en la lectura de l’obra, com si fos per primera vegada.

Jesús Aumatell