divendres, 24 de juliol de 2015

Les noves fórmules editorials i els autors


El dimecres dia 22 de juliol de 2015, a l’Aula d’Escriptors (dins l’Ateneu Barcelonès), va tenir lloc un col·loqui a l’entorn del tema “Les noves editorials i els autors”. Organitzat per l’ACEC i emboscall, tenia com a objectiu establir un diàleg entre autors, editors i públic a l’entorn de la necessitat de definir un marc ètic genèric que servís com a referència per a les relacions que s’estableixen en la publicació i difusió de literatura.

Després que Pura Salceda –poeta, secretària general de l’ACEC– va fer la presentació i introducció a l’esdeveniment, va prendre la paraula Jesús Aumatell, editor d’emboscall, el qual, a partir en general de la reflexió sobre la seva experiència editorial, i particularment del balanç del primer any de la represa de l’activitat (emboscall va estar aturada entre 2012 i 2013), va argumentar sobre la necessitat de consensuar col·lectivament un codi ètic professional en l’àmbit de les noves plataformes editorials. Segons ell, aquestes plataformes, en creixement des d’uns vint anys ençà, que han sigut positives perquè han contribuït (juntament amb Internet) a democratitzar l’accés a la publicació, han tingut a mig termini l’efecte de la devaluació del prestigi del llibre, cosa que, amb l’afegit de la crisi econòmica, ha comportat la caiguda del mercat. Per dignificar el llibre i elevar la seva consideració social caldria, segons Aumatell, que aquestes plataformes definissin un codi deontològic i el seguissin coherentment. És cert que la legislació ja té previstes unes normatives que regulen les relacions editorials, però estan pensades per a unes determinades empreses i un context mercantil molt diferent del que és la realitat quotidiana de petites editorials pràcticament artesanals.
Els assistents, entre els quals escriptors com Albert Tugues, Carlos Vitale, Ramon Monton, Francesc Cornadó, Lluïsa Latorre, María de Luis, Ricard Mirabete, Antoni Ferret o la ja esmentada Pura Salcedo, van aportar les seves reflexions a l’entorn d’aquesta qüestió. Es reconeix que hi ha hagut un canvi de paradigma, i que el llibre digital ofereix una alternativa viable, un camp en expansió. També es proposa que es canalitzin les vendes cap a circuits alternatius (més enllà de les llibreries). Sobre com es pot regular el tracte editorial, sembla que cada cas requereix una solució específica. Aumatell insisteix, però, que caldria establir un seguit de normes bàsiques, un principis, que servissin de marc general. Segons ell, n’hi ha dos de principals, que afecten, d’una banda, el públic, i, de l’altra, l’autor:
1)      l’editor ha de complir el requisit que allò que publica té la qualitat mínima necessària per tal de ser comercialitzat; només així es recuperarà la confiança del públic;
2)      l’editor no pot posar com a condició necessària la implicació econòmica de l’autor, si bé aquest ha de ser conscient del cost de la publicació, i fer concessions, si cal, per tal que abans que exigir liquidacions dels drets per vendes quedi cobert aquest cost. [Es dóna per entès que, abans que res, es respectarà la propietat intel·lectual de l’obra, íntegrament de l’autor.]
També es considera que, en aquest nou paradigma, l’administració pública ha brillat per la seva absència. Caldria reclamar-li que adaptés organismes que ja existeixen (com el Dipòsit legal, les biblioteques públiques) per a la catalogació, valoració i difusió de la literatura actual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada